Publicat a: Revista Gidona - Juny 2012, núm. 55
Falten setmanes comptades perquè comenci l’estiu. Però, ja portem un temps gaudint de molts dies de sol i de múltiples activitats a l’aire lliure. Ja podem anar guardant els abrics i rescatar de l’armari roba més lleugera. I t’has adonat que, simplement, per mantenir un bon ritme i intentar fer adequadament les tasques que són pròpies de la teva quotidianitat durant aquests darrers mesos, ha aparegut algun quilet de més. Doncs, m’agradaria que fossis conscient que, pel fet que aquests no han aparegut sobtadament, no pots pretendre eliminar-los en qüestió de poques setmanes o d’algun mes, sense que no suposi un perjudici per a la teva salut a mig i llarg termini.
Ja saps que per a perdre pes no hi ha altra estratègia que gastar més energia de la que s’ingereix. I aquí vull arribar: existeixen actualment infinitat de dietes que prometen pèrdues considerables de pes en molt poc temps, amb calendari d’inici i fi; coneixent-se que una pèrdua de pes catalogada com a “saludable” no ha de suposar més de 0,5 a 1 kg a la setmana. Solen caracteritzar-se per excloure un o més grups d’aliments i ser extremadament hipocalòriques, entre altres trets.
Per una banda, seguir-les ja genera, de per se, un estrès inevitable, degut a la
necessitat d’haver de controlar rigorosament la quantitat d’aliments a ingerir.
Tal control, molt sovint, també exigeix fer cas omís de les senyals
fisiològiques que ens indiquen quan hi ha gana. I, referent a això, diferents
estudis han demostrat que les persones que solen limitar el consum d’aliments
no fent cas d’aquestes senyals biològiques, davant un estrès psicològic,
tendeixen a menjar en resposta a aquest; arribant-se a protagonitzar ingestes
compulsives dels aliments que es tenen més a mà sent, en molts casos, els més rics
en sucres o sal i en greixos, amb un conseqüent guany de pes.
D’altra banda, restringir dràsticament les quilocalories
ingerides, sigui amb una dieta, sigui a costa de saltar-se àpats o fer dejunis
d’un o més dies a la setmana, durant un temps determinat, provoca un fre en la
pèrdua de pes a mig i llarg termini. A què és degut? Dur a terme una ingesta
calòrica per sota de les necessitats energètiques diàries, pel nostre organisme
significa estar en “època de fam”, i engega mecanismes d’estalvi energètic: la
despesa metabòlica basal pot davallar fins un 30%. Efecte que es perllonga
temps, inclús finalitzada la restricció. I, també, en aquests casos amb balanç
energètic tant negatiu, tendeix a reservar-se màximament el greix corporal, a
canvi d’utilitzar-se el compartiment muscular com a una font d’energia, quan el
que ingerim no pot cobrir les nostres necessitats energètiques diàries. Això
suposa pèrdues notables de massa muscular quan, contràriament, ens interessa preservar-la,
per tractar-se d’un teixit metabòlicament molt actiu.
Afegir que, fent càlculs, si per a perdre 1 kg de pes es
requereix generar un dèficit d’unes 7.000 Kcal, fer-ho de forma saludable
suposa restringir de la dieta unes 500 Kcal diàries i crear una despesa de les
500 restants amb exercici físic. Llavors, qualsevol promesa de pèrdua de pes
superior a 1 kg per setmana, i amb el mínim esforç (també físic), pot implicar no
arribar a ingerir ni 1.000 Kcal. Una dieta per sota de les 1.400 Kcal no et
garanteix cobrir les teves necessitats nutricionals.
Fins aquí m’he permès llistar-te només 4 aspectes
indicadors del risc que et suposaria iniciar una dieta molt restrictiva
calòricament sense rebre l’assessorament i seguiment clínic adequats de
professionals sanitaris experts en Nutrició i Dietètica. Fes-me
cas: Deixa’t assessorar!
Pots trobar més informació relacionada aquí
