Publicat a: Revista GiDona, núm. 78 - Maig 2014
Arribada del bon temps i posar-se “a dieta” sembla un
binomi més que inseparable per molts i moltes. I també arriba la proliferació
d’un munt de mites alimentaris lligats a opcions dietètiques ben variades: que
cal excloure tal aliment perquè ens engreixa, que si menjant tal altre, pel seu
efecte “cremagrasses”, ens aprimarem,... En fi! A l’ordre del dia! Al mateix
nivell de tots els mites alimentaris tenim els famosos “test d’intoleràncies
alimentàries”.
I dic al mateix nivell perquè al darrera d’ells hi ha tant un
buit de base científica com tot un frau per a buidar-te la butxaca (precisament
no són barats). Actualment cap societat científica d’especialistes en el
sistema digestiu, ni d’al·lergòlegs avala aquests tipus de “mètodes
alimentaris”, habitualment realitzats per electroacupuntura, bioresonancia, o
bé a través de l’extracció i anàlisi d’una mostra de sang. Sobre aquests últim,
indicar que no existeixen estudis que evidenciïn una reactivitat específica
entre anticossos IgG i aliments. I encara menys que justifiquin el fonament pseudocientífic
en el qual es basen els altres dos tipus anteriorment indicats. Qui se sotmeti
a aquesta mena de test, i apliqui els seus resultats presumptament falsos,
derivant-ho a una dieta restrictiva i desequilibrada, ha de tenir clar que el
que farà és incrementar el seu risc de patir deficiències nutricionals i de
minvar la seva qualitat de vida; i tot sense cap justificació. Bé, sí, la
justificació incoherent i il·lògica que donen, com a reclam, de que si
s’eliminen certs aliments de la dieta es podrà per fi un/a aprimar-se i/o fer desaparèixer certes
molèsties digestives que observa.
Si t’ha passat pel cap fer-te un d’aquests test pensant
que podria ser la solució definitiva al teu excés de pes i/o malestar digestiu
constant, abans caldria que tinguessis en compte i reflexionessis sobre aquests
aspectes:
- Per contra d’allò que desitjaríem, no existeixen els “aliments que engreixen”, ni els “aliments que aprimen”. Tots i cadascun dels aliments i begudes que consumim (en excepció de la sal i l’aigua) ens aporten unes quilocalories determinades, d’acord amb la seva composició química. La seva aportació calòrica s’ha de considerar dins la ingesta calòrica diària feta. Si no existeix un motiu fisiopatològic, tots els aliments han de tenir cabuda a l’alimentació (ni exclusions, ni prohibicions). Decidir la quantitat i freqüència de consum de cadascun d’ells està a les mans de cadascú. Si bé existeixen unes recomanacions genèriques, establertes per part de la societat científica i dirigides a la població sana adulta, cal aplicar les pertinents adaptacions i/o modificacions atenent a les necessitats individuals. Però és bo saber que, davant el consum d’un aliment, caldria sempre perseguir el principi de moderació (ni en excés, ni en defecte). En tot cas, per a assolir i mantenir el pes saludable, el què cal és “treballar” aquest principi, desplaçar els hàbits erronis pels saludables, i aprendre a menjar més saludable i equilibradament.
- Darrera de certa simptomatologia digestiva observada de forma reiterada pot haver-hi tant raons fisiològiques i psicològiques com conductes alimentàries errònies. Si les causes són al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries o altres patologies gastrointestinals més complexes, cal que sigui el professional sanitari especialista en el sistema digestiu qui convingui les proves clíniques a realitzar per a diagnosticar-les i, en conseqüència, poder pautar el tractament farmacològic i/o dietètico-nutricional més adients.
- No tot allò que es ven i s’anuncia està autoritzat, acreditat, validat o legalitzat per part de les administracions públiques o societats científiques competents en la matèria. Malauradament a la nostra societat existeix molt frau i desinformació.
Abans de posar en pràctica qualsevol cosa, informa-te’n bé buscant a fonts fidedignes. La salut és el més preuat que tens!
