Publicat a: Revista GiDona, Agost'12 - núm. 57
L’època de l’any reclama “posar-se a dieta”. Si no és per
perdre els quilos que s’han anat acumulant al llarg d’aquests anys, sí serà per
a sentir-se millor amb la pròpia imatge corporal. I, pel fet de considerar que
és “poc” el que agradaria perdre (és molt relatiu), un/a sol gosar fer-ho pel
seu compte, informant-se de quina dieta li està funcionant a algun familiar o
bé a coneguts. Dins d’aquest batibull d’alternatives dietètiques que van
apareixent, les dietes hiperproteiques són les que estan actualment més de
moda: entre elles la Dukan i l’Atkins, a qui cal sumar diversos mètodes
d’aprimament basats en preparats hiperproteinats. Però, compte! Que siguin
populars no significa, per res, que siguin efectives, i encara menys segures.
De fet, no són ni una cosa, ni l’altra. No! I si t’has decidit seguir-ne una,
millor que t’informis sobre els seus riscos. I ara n’és un bon moment. Te’n
faré quatre cèntims sobre els seus mites i els riscos de seguir-les.

I, altrament, has de saber que seguir
aquest patró dietètic de forma perllongada et pot provocar un augment significatiu
del risc de mortalitat per malaltia cardiovascular i certs càncers, com colorrectal,
d’esòfag i d’estómac. Risc incrementat al qual s’hi ha de sumar no pocs
perjudicis per a la salut: una limitació significativa de la ingesta d’hidrats
de carboni genera una situació metabòlica de “cetogènesi”, produint-se cossos
cetònics fruit de la mobilització de la reserva de greix corporal, a fi de
poder-los utilitzar com a combustible, per falta de glucosa; quelcom que
explica part de la pèrdua pes en els primers estadis de seguiment d’aquesta
tipologia de dietes. Situació que pot comportar efectes secundaris com nàusees
i marejos, halitosi, migranyes, insomni, falta d’apetència, osteopènia i
restrenyiment.
I afegint efectes secundaris, indicar que la
necessitat metabòlica de processar les proteïnes ingerides en excés pot
provocar trastorns hepàtics (el fetge és l’òrgan executor d’aquestes reaccions
metabòliques) i una sobrecàrrega dels ronyons (els metabòlits generats s’han
d’eliminar a través de l’orina), suposant un increment notable del risc de
patir insuficiència renal i càlculs renals.
Destacar també que, en contra de tot allò que se sol
creure, principalment a l’entorn esportiu, una ingesta molt incrementada de
proteïnes (en percentatge superior al recomanat i propi d’una pauta
d’alimentació equilibrada), ni incrementa la massa muscular, ni n’evita la
pèrdua. Tota la proteïna consumida en excés (no usada per funcions
estructurals, fisiològiques i metabòliques) és usada com a font d’energia: “la
carn no fa carn” (la massa muscular s’incrementa entrenant i amb una
ingesta d’aliments adequada i equilibrada).
L’OMS recomana una ingesta diària de 0,8 grams de
proteïna per kg de pes, per a persones adultes sanes sedentàries. Quantitat que
està lleugerament incrementada pels esportistes, degut a majors desgast i massa
muscular. Referent a la ingesta d’hidrats de carboni, per a dietes
d’aprimament, s’aconsella que aquests aportin entre el 45 i el 55% de la
ingesta calòrica diària. De dades del passat any 2011, es desprèn que la nostra
ingesta sol estar per sota d’aquest rang, al 41%. I, per tant, per assolir
aquest objectiu, caldria que incrementéssim el consum d’aliments rics en
hidrats de carboni complexes.
Estima el teu cos i la teva salut, i no només la teva imatge corporal!