Publicat a: Revista GiDona, Agost'12 - núm. 57
L’època de l’any reclama “posar-se a dieta”. Si no és per
perdre els quilos que s’han anat acumulant al llarg d’aquests anys, sí serà per
a sentir-se millor amb la pròpia imatge corporal. I, pel fet de considerar que
és “poc” el que agradaria perdre (és molt relatiu), un/a sol gosar fer-ho pel
seu compte, informant-se de quina dieta li està funcionant a algun familiar o
bé a coneguts. Dins d’aquest batibull d’alternatives dietètiques que van
apareixent, les dietes hiperproteiques són les que estan actualment més de
moda: entre elles la Dukan i l’Atkins, a qui cal sumar diversos mètodes
d’aprimament basats en preparats hiperproteinats. Però, compte! Que siguin
populars no significa, per res, que siguin efectives, i encara menys segures.
De fet, no són ni una cosa, ni l’altra. No! I si t’has decidit seguir-ne una,
millor que t’informis sobre els seus riscos. I ara n’és un bon moment. Te’n
faré quatre cèntims sobre els seus mites i els riscos de seguir-les.
Estan caracteritzades per ser dietes pobres en hidrats de
carboni (i en fibra) i, clar!, riques en proteïnes i greixos. Dit d’altra
manera: permeten “barra lliure” als aliments proteics d’origen animal
(rics en greixos saturats i colesterol) i limiten al màxim el consum de cereals
i els seus derivats, llegums i patata, i
també de fruita. El fet que, en els inicis, pugui semblar que funcionen, per la
pèrdua de pes observada, s’ha evidenciat que aquest resultat s’associa a una menor
ingesta calòrica deguda a la restricció dels hidrats de carboni; i no pas al
propi consum excessiu de proteïnes.
I, altrament, has de saber que seguir
aquest patró dietètic de forma perllongada et pot provocar un augment significatiu
del risc de mortalitat per malaltia cardiovascular i certs càncers, com colorrectal,
d’esòfag i d’estómac. Risc incrementat al qual s’hi ha de sumar no pocs
perjudicis per a la salut: una limitació significativa de la ingesta d’hidrats
de carboni genera una situació metabòlica de “cetogènesi”, produint-se cossos
cetònics fruit de la mobilització de la reserva de greix corporal, a fi de
poder-los utilitzar com a combustible, per falta de glucosa; quelcom que
explica part de la pèrdua pes en els primers estadis de seguiment d’aquesta
tipologia de dietes. Situació que pot comportar efectes secundaris com nàusees
i marejos, halitosi, migranyes, insomni, falta d’apetència, osteopènia i
restrenyiment.
I afegint efectes secundaris, indicar que la
necessitat metabòlica de processar les proteïnes ingerides en excés pot
provocar trastorns hepàtics (el fetge és l’òrgan executor d’aquestes reaccions
metabòliques) i una sobrecàrrega dels ronyons (els metabòlits generats s’han
d’eliminar a través de l’orina), suposant un increment notable del risc de
patir insuficiència renal i càlculs renals.
Destacar també que, en contra de tot allò que se sol
creure, principalment a l’entorn esportiu, una ingesta molt incrementada de
proteïnes (en percentatge superior al recomanat i propi d’una pauta
d’alimentació equilibrada), ni incrementa la massa muscular, ni n’evita la
pèrdua. Tota la proteïna consumida en excés (no usada per funcions
estructurals, fisiològiques i metabòliques) és usada com a font d’energia: “la
carn no fa carn” (la massa muscular s’incrementa entrenant i amb una
ingesta d’aliments adequada i equilibrada).
L’OMS recomana una ingesta diària de 0,8 grams de
proteïna per kg de pes, per a persones adultes sanes sedentàries. Quantitat que
està lleugerament incrementada pels esportistes, degut a majors desgast i massa
muscular. Referent a la ingesta d’hidrats de carboni, per a dietes
d’aprimament, s’aconsella que aquests aportin entre el 45 i el 55% de la
ingesta calòrica diària. De dades del passat any 2011, es desprèn que la nostra
ingesta sol estar per sota d’aquest rang, al 41%. I, per tant, per assolir
aquest objectiu, caldria que incrementéssim el consum d’aliments rics en
hidrats de carboni complexes.
Estima el teu cos i la teva salut, i no només la teva imatge corporal!
