Publicat a: Revista GiDona, núm. 69 - Agost'13
Ja fa alguns mesos que, davant el mirall, observes que aquest hivern has anat guanyant una mica de pes. A hores d’ara et fa anar de cap, perquè aprofitant les teves vacances et passaràs un munt de dies i hores a la platja, i sigui com sigui, ¡has d'intentar perdre aquests quilets que creus que et sobren, i ben ràpid! Has pensat que ho intentaràs tu sol/a, consultant a Internet algun fòrum i blocs, t’asseguraràs de mantenir la distància a alguns aliments i et saltaràs algun àpat... Però, passats uns dies, és possible que les temptacions et facin tirar enrere. En tot cas, el segon intent serà seguir estrictament la “dieta” d’alguna revista. Sí, saps que passaràs gana, i molta, per menjar poca quantitat del què sí diuen que pots consumir, i gens del que més t'agrada. Bé, sí, segur que no t’acabes escapant d'unes quantes ingestes compulsives (i excessives!). I tot això, per què? Per assolir el teu pes ideal?
Has de saber que el “pes ideal” no és més que una
enganyifa de les catalogades com a “dietes miraculoses”. El concepte fou creat
per la Metropolitan Life Insurance
Company, fa més de mig segle, davant la necessitat d’establir una relació
entre el pes i el risc de mortalitat a causa de certes malalties (les
associades amb l’obesitat: hipertensió arterial, dislipèmies, diabetis mellitus
tipus 2, malalties cerebro/cardiovasculars, i càncer, entre altres). Amb aquest
fi dissenyaren les taules tan famoses. Però, ja fa anys que les societats i
organismes mèdico-científics estan informant i comunicant que aquest concepte
és erroni; pel fet que s’ha observat, en estudis clínics i epidemiològics, que
el rang de pesos dins el qual es pot considerar el concepte de “pes saludable” (el
que ajuda a conservar la salut) és realment ampli, i no un únic valor
preestablert. De forma universal, s’estima aquest rang ponderal “saludable”
fent ús de l’índex de massa corporal (IMC), quan aquest paràmetre antropomètric
oscil·la entre 18,5 i 24,9 kg/m2. Ara bé, destacar que aquest rang
no suposa estrictament mínim risc d’emmalaltir. Per començar, una persona que
practica habitualment exercici físic, per major massa muscular, pot emmarcar-se
dins sobrepès (IMC≥25 kg/m2), però pels beneficis de la seva
realització, posseir menor risc de patir malalties cardiovasculars que les
persones amb pes saludable, o també amb sobrepès, però sedentàries. Així doncs,
la probabilitat de patir una patologia o alteració fisiològica de les
esmentades no respon només al pes corporal, sinó també a la composició corporal
(el percentatge de massa grassa, i la seva distribució corporal, és millor
indicador del risc de patir certes malalties); i, a més, al fet de mantenir al
llarg del temps alguns mals hàbits, com seguir una pauta d’alimentació molt
allunyada de l’adequada (segons necessitats energètico-nutricionals individuals),
a la inactivitat, i al tabaquisme i/o
alcoholisme.
Tingues present que també el concepte de “pes ideal”
perdura a l’actualitat perquè així ho mana el patró estètic social, que es
decanta cap a una imatge corporal extremadament prima, però inaccessible per la
majoria de nosaltres.
Sigues realista! El teu pes saludable és aquell que t’ha
de proporcionar benestar físic i psíquic. És a dir, permetre’t no patir cap alteració
fisiològica, ni deficiència nutricional, ni tampoc cap un trastorn de la
conducta alimentària. I, en cas de patir alguna malaltia o trastorn fisiològic,
el pes saludable no ha de incidir en desnutrició. Si has d’eliminar el teu pes
excedent, estableix un objectiu coherent: disminuir el teu pes en un 5-10%
durant un període de temps perllongat (s’estima uns 6 mesos), seguint una pauta
d’alimentació adequada a les teves necessitats, prescrita per un/a
Dietista-Nutricionista.
Recorda que no existeix absolutament res “ideal”. Tots som diferents, en tots els aspectes. I que ni el nostre pes és estable al llarg de la nostra vida. Llavors, ¿pes ideal? I ara!
