Publicat a: Revista GiDona, núm. 72 - Novembre 2013
“Menjo bé, menjo sa; però no perdo pes. Tot el contrari, ara no paro de guanyar-ne.”, “He seguit dietes vàries; i sé què s’ha de menjar, i què no, per a aprimar-se.”. Aquestes afirmacions, i altres molt similars, són més que habituals per part de pacients, quan els/les tens al front per primera vegada, a la consulta, i els preguntes sobre el motiu de la seva visita. Es tracta majoritàriament de dones, d’edats compreses entre els 40 i 55 anys, amb el ple convenciment de que mengen com cal, després de provar les mil i una “dietes” existents, amb les quals han intentat mantenir, amb més o menys èxit, el seu pes “a ratlla” durant anys.
Si hi ha un increment gradual de pes, tot i que el/la pacient doni per fet que sí s’alimenta bé, és que existeix una causa que ho propicia. Cal esbrinar-ho. En això consisteix la realització de l’entrevista clínico-nutricional: determinar, a través de preguntes directes i indirectes, l’estil de vida en general, la salut digestiva, valorar patologies i/o trastorns fisiològics, antecedents patològics familiars; avaluar els hàbits de compra i de preparació d’aliments, les conductes alimentàries, quina és la ingesta i freqüència de consum habitual d’aliments, aversions i exclusions alimentàries, i els seus motius, entre altres aspectes. Aquest estudi previ, conjuntament amb el desenvolupament d’una avaluació antropomètrica objectiva, per a conèixer la composició corporal (massa grassa i massa muscular) i el càlcul de la seva despesa energètica diària, permetran esbrinar allò que és d’interès: L’existència d’errors alimentaris (conductuals o dietètics), quina és la ingesta calòrica diària habitual, quins aliments estan presents en excés o deficientment a la dieta, i quin és l’estat nutricional i risc cardiovascular basant-se en la massa grassa.
Els aspectes detectats com a erronis/anòmals seran exposats al/la pacient, amb la finalitat que pugui valorar la necessitat de fer un canvi en els seus hàbits, treballant, de forma conjunta pacient/nutricionista, per a assolir l’objectiu proposat. El professional de la salut actuarà com a mediador i catalitzador del canvi, aportant les eines necessàries: prescripció de la pauta d’alimentació més ajustada i adaptada a les seves necessitats, educació nutricional dosificada, tractar de mantenir-lo/a motivat/da, seguiment del procés de canvi, i canalitzar mesures correctores, quan s’escaigui. Serà tasca del/la pacient l’enteniment de que, per a obtenir uns resultats diferents dels actuals, cal que iniciï uns canvis en la seva forma d’alimentar-se: canvis suggerits en la distribució d’aliments per a cadascun dels àpats, la reintroducció d’aliments, en la forma de preparar els plats i servir-los, en les racions a consumir; i que l’assoliment de tots aquests objectius no està gens renyit amb la manca de temps a destinar a la cuina (com abans pensava), pel fet que s’estan aprenent recursos per a conciliar-ho adequadament. A mesura que vagi avançant en el procés de canvi dins aquesta “nova” concepció d’alimentació, i més quan es vagin observant millores fisiològiques i/o en la imatge corporal, anirà entenent que tots aquells esforços dietètics del passat (plens de privacions, monotonia, de passar gana) no tenien cap justificació. Més bé tot el contrari: han propiciat que la situació inicial, la de partida, fos ara més crítica (és a dir, més excés de pes i més errors alimentaris).
“Menjar correcta i saludablement” no significa passar gana, ni privar-se de menjar certs aliments, ni castigar-se o sentir-se culpable per haver menjat quelcom. Sí significa consumir varietat d’aliments, cadascun a la seva justa mesura; aprendre a relacionar-se millor amb els aliments, ser flexible i fruir menjant. Es tracta d’emprendre un estil d’alimentació sense data de caducitat.
