Publicat a: Revista GiDona, núm. 76 - Març 2014
Parlem de l’“efecte rebot”? De la conseqüència més temuda quan es deixa d’”estar a dieta”? La por d’experimentar-lo està més que justificada, tant a la teoria com a la pràctica. Perquè, com en tot, es vol anar ràpid: Perdre el màxim nombre de quilograms en el mínim temps possible.
Sí,
al mercat hi ha multitud d’opcions dietètiques que, seguides al peu de la
lletra, et permeten complir aquest desig; perquè són severament hipocalòriques.
Però, de retruc (i perquè no pot ser d’altra manera), també són completament
desequilibrades, nutricionalment parlant: Assolir els objectius calòrics que
plantegen requereix necessàriament excloure certs grups d’aliments i, a més, no
poden permetre consumir racions suficients de la resta d’aliments com per poder
cobrir els teus requeriments nutricionals i calòrics mínims (els necessaris simplement
per la supervivència i bon funcionament del teu organisme).
Sàpigues que existeix una estreta relació entre la
restricció calòrica i la durada de la “dieta” amb el risc de patir l’”efecte
rebot”. Perquè així està “programat” el funcionament del nostre organisme: S’adapta
a les noves circumstàncies i aprèn a autoregular-se dins el nou context.
Llavors, pregunta’t: ¿Quantes voltes donaràs més a aquest
cicle tancat?
1.
Perdre el pes
excedent amb una “dieta” poc permissiva o molt prohibitiva.
2.
Assolit el
pes objectiu, retornar als hàbits alimentaris anteriors a la “dieta”.
3.
Recuperar
tot el pes perdut amb la “dieta” i, a més,
4.
acabar
pesant molt més del què es pesava en un principi.
5.
Tornar a
començar una nova “dieta”, igual o més restrictiva.
Potser al principi, quan entres en aquest cicle, et pot
semblar que ja va bé, perquè et permet mantenir el teu pes corporal dins uns
límits acceptables, tot i les fluctuacions; i que no et queda altra solució que
fer-ho d’aquesta manera. Doncs, no! No t’equivoquis. Hi ha una altra solució,
que et permetrà assolir el pes saludable i mantenir-lo a mig i llarg termini,
sense fluctuacions, i de forma efectiva si la poses en pràctica de per vida. Es
tracta d’adquirir uns bons hàbits alimentaris, eliminar errors i conductes
alimentàries anòmales, i planificar-te un estil de vida més actiu. Dins els
nous hàbits, es requereix ”aprendre a menjar” de forma saludable i equilibrada,
suficient i adaptada a les teves necessitats individuals (cadascú en té unes de
diferents). El secret també rau en no caure en l’exclusió d’aliments, pensant
que existeixen “aliments bons” i “aliments dolents”, i “superaliments”; sinó
que es tracta de saber en quina ració i freqüència es pot consumir cadascun
d’ells, i fer-ne una bona distribució als diferents àpats del dia, segons la
teva activitat diària. Perquè és essencial entendre que són tots els aliments
que formen part de la teva dieta, en el seu conjunt, els que permetran cobrir
adequadament els requeriments diaris, tant nutricionals com calòrics (sigui
tant enfocant-ho en la pèrdua de pes com en el manteniment del pes assolit).
Per tant, un consell: No t’equivoquis en l’elecció de l’opció dietético-nutricional per a la pèrdua de pes. Cal que et permeti construir uns bons hàbits alimentaris, perdre massa grassa de forma progressiva, no més d’1 kg de pes absolut per setmana; i que sigui plausible amb la teva quotidianitat. Assolir el pes objectiu requereix d’uns quants canvis conductuals i actitudinals, i no és cosa de 2 dies. El procés de pèrdua de pes és com una carrera de fons; i no encadenar esprints.
