Publicat a: Revista GiDona, núm. 74 - Gener 2014
Amb l’arribada del Nou Any, desitgem que aquest sigui millor que l’anterior; i d’aquí la sempre existent proposta de bones intensions (que no vol dir que totes s’acabin traduint en acció) per assolir els objectius anhelats. Per una bona part de la població, l’alimentació (des de el què es compra fins el què, com i quan es menja) és quelcom poc important mentre permeti dur a terme prou bé el dia a dia, amb un estat de salut acceptable.
Però quan, amb els anys, s’observa que sense raó aparent el pes corporal va incrementant de forma continuada, aflora el bon propòsit (que no vol dir motivació) de posar-hi remei: caldrà posar-se “a dieta”, menjant insípid, només amanides, bullit i a la planxa, res de pa, pasta i arròs, i passar molta gana. I amb això un/a es queda tranquil/la, pensant que ja ha trobat la “pedra filosofal” per a perdre aquest pes excedent?
Per què no se sol anar a buscar les veritables raons
d’aquest increment gradual de pes (de massa grassa) per eliminar-les?
- Excés de consum de certs aliments,
- i escassa presència d’altres,
- menjar ràpid,
- desconeixença de les quantitats a menjar o absència de control en les racions consumides,
- fer àpats poc varietats i monòtons, i mal estructurats en grups d’aliments,
- predominar el consum de plats precuinats, per no voler o poder ficar-se front els fogons,
- no soler tenir o mantenir horaris regulars per a fer els diferents àpats diaris,
- amb bastant freqüència saltar-se algun àpat,
- realitzar només dos o tres àpats al dia,
- picar a deshora, o deixar-se anar menjant segons les emocions i/o estats d’ansietat,
- menjar fora de casa i no ser prou conscient en l’elecció del menú,
- soler incorporar aliments que no s’escauen a la cistella de compra setmanal,
- menjar sol/a, o bé acompanyat/da de qui no s’alimenta de forma adequada, ni concep l’alimentació com quelcom important,
- portar a terme un estil de vida sedentari, evitant qualsevol actitud i acció pròpies d’un estil de vida actiu (que no només implica fer exercici físic de forma regular),
- acompanyar els àpats i/o beure a deshora begudes diferents de l’aigua; o bé hidratar-se deficientment.
Òbviament n’hi ha moltes altres (i entre aquestes pot ser
que la causa sigui una patologia o un fàrmac). I si, pel què sigui, arribes a
culpar a la teva predisposició genètica, o bé al teu “metabolisme lent” (un
tema que porta molt a discutir) estigues segur/a, que tens suficients solucions
perquè deixin de ser-ho.
Bé. Ara que ja t’has pogut identificar amb algun/s
aspecte/s dels llistats (potser d’alguns ells no n’ets encara prou conscient),
sàpigues que estan incidint, en més o menys grau, sobre la teva composició
corporal (bàsicament incrementant la teva massa grassa), i, de retruc, sobre el
teu pes corporal. I això que encara no s’ha entrat en el terreny d’aquells
mites alimentaris que influeixen sobre la qualitat de la teva dieta, fent que
sigui menys saludable i equilibrada.
