ALIMENTA’T PER A FRONT A LA GRIP I CONSTIPATS

Publicat a: Revista GironaGastronòmica.cat - núm. 10, Febrer/Març 2014

Temps de fred, de constipats i grip... Sí! Ja han arribat! I també ho han fet molts mites sobre què fer per a prevenir-los i minimitzar la seva durada i gravetat. Si et vols resistir a anar massa dies amb el mocador a la mà i no parar d’esternudar, anota’t uns quants consells saludables per a posar-los en pràctica. 

Tot i que actualment es coneix que existeixen certs components dels aliments que tenen un paper fonamental en l’activació i funcionament del nostre sistema immunològic (parlem de les vitamines A, C i E, i també algunes del grup B, principalment les B₉ i B₁₂; i certs minerals com el seleni, zinc i ferro) no és gens prudent, ni tampoc efectiu, posar-se a prendre suplements vitamínico-minerals. I és tal la diversitat de nutrients que participen en un o altre aspecte immunològic, com també ho és la seva presència en els diversos grups d’aliments, que el que sí es recomana és que, per a reduir la durada d’aquestes dues infeccions víriques i pal·liar la seva simptomatologia, es dugui a terme una alimentació ben variada, saludable i suficient (però absolutament tot l’any). 

Haurien d’estar-hi presents bàsicament aliments frescs, o bé mínimament processats, d’origen vegetal. Estem parlant de les verdures/hortalisses, la fruita, patata, els cereals (preferentment en format integral), llegums, olis vegetals, llavors oleaginoses i fruits secs. Pel fet que aquests minerals citats solen predominar més a aliments d’origen animal (i la vitamina B₁₂ n’és exclusiva), no hauria de faltar els ous, la llet i lactis, els productes de la pesca i la carn, sempre de forma moderada. I és així; no ens hem deixat cap grup d’aliments al calaix. O potser sí? Només els que estan a la cúspide de la piràmide de l’alimentació saludable (dolços, plats preparats, begudes comercials, greixos comestibles,...).

Què més es pot recomanar? Tot i que el manteniment d’una adequada hidratació és essencial tot l’any, és cert que durant un estat gripal la febre planteja la necessitat d’augmentar els requeriments hídrics per sobre dels habituals. També se sap que l’aigua és el millor “mucolític” que existeix. Si et costa beure i sols tenir una apetència disminuïda, pots recórrer a preparacions culinàries com els brous i consomés, sopes, potatges, purés i cremes; preparar-te batuts, sucs i liquats, i fer-te infusions. 

Perquè l’hivern també cal gaudir-lo, fes salut! Una alimentació variada, saludable i suficient ajuda a que els estats gripals i constipats siguin lleus.

A L'HIVERN..., MÉS CONSTIPATS I GRIP!

Quina fred, no? Amb nevada i ventada incloses... Temps de constipats i grip, d'anar més abrigat/da... Però, saps que hi ha alguns aliments que, si estan presents a la teva dieta en les racions i freqüència de consum recomanades, pel seu major contingut en certs nutrients, et poden ajudar a minimitzar la seva durada i gravetat? 
Si et vols resistir a anar molts dies amb el mocador a la mà i no parar d'estornudar, et donarem alguns consells dietètico-nutricionals perquè els posis en pràctica.

MENJA FRUITA, PER MÉS RAONS QUE MAI

La fruita, consumida en peça sencera, o també en forma de sucs, liquats i batuts fets a casa (no comercials), ens proporciona un munt de vitamines, minerals i diversos elements fitoquímics antioxidants que ens ajuden a enfortir el nostre sistema inmunològic.

I, entre totes les vitamines que ens aporten, destacar la vitamina C i el beta-carotè (provitamina A) molt present a les fruites cítriques (taronja, mandarina, llimona i aranja, entre altres) ambdues; i al kiwi, la papaia, la pinya, i a moltes altres fruites tropicals, la primera.

Intenta consumir-ne les 3 racions diàries mínimes recomanades (recorda que igualment la fruita ha de ser una de les bases de la teva pauta d'alimentació, tal com es recomana a la nova piràmide de la Dieta Mediterrània. Col·locada al primer esglaó, hauria d'estar present a tots els àpats principals).

A més de a l'esmorzar, menja-les a mig matí, preparant-te una macedònia.

I, al berenar, formant part d'un deliciós batut (ummmmm!) o d'un suc o liquat, combinant diferents fruites (en la varietat està el gust!).

Recorda que a l'esmorzar no hi pot faltar. I que, com a postres, sempre són preferents... escollint-les abans que els derivats lactis, gelats i postres de pastisseria/rebosteria. Pots menjar-les en peça sencera, trossejada i regada amb suc i canyella, cuita al forn i a la papillote, o en forma de compota o configutura acompanyant un tros de formatge fresc, mató o iogurt natural. Però, en tot cas, tingues en compte que si les sotmets a un tractament de cocció, part de la vitamina C quedarà destruïda, en funció de la temperatura i durada del tractament tèrmic.

I, pels més petits de la casa, els hi pots també preparar brotxetes de fruita multicolors, o bé incorporar-les trossejades dins una gelatina de colors, amb formes divertides. Els hi agradarà moltíssim.

NO T'OBLIDIS INCORPORAR ALL A LES TEVES PREPARACIONS CULINÀRIES

L'all poseeix un munt de substàncies bioactives (principalment compostos amb sofre) per les quals, amb la seva ingesta, se li ha conferit d'entany múltiples propietats beneficioses pel nostre organisme: acció antihipertensiva, antitrombòtica i hipolipemiant (efecte cardioprotector), estimuladora de la resposta immunològica (incrementa l'activitat dels limfòcits i macròfags - cèl·lules de defensa- i, doncs, ajuda a resistir les infeccions) i acció antibiòtica selectiva (destrucció de bacteris patògens, fongs i alguns virus, sense malmetre la microbiota intestinal), entre altres.

També citar que, pel seu contingut de seleni (oligoelement alhora també estimulant de les defenses immunitàries) és, per doble joc, efectiu contra infeccions víriques, com les citades (costipat i grip).

L'all és un aliment molt present a la nostra cultura gastronòmica mediterrània; bàsicament com a condiment encara que, en algunes preparacions culinàries, més com a ingredient. 

Però, amb això, destacar que les propietats beneficioses anteriorment citades estan limitades per la quantitat que n'és utilitzada.

Per altra banda, també has de saber que no és el mateix consumir-lo cru que cuit; pel fet que moltes d'aquestes substàncies bioactives perden la seva funcionalitat degut a la destrucció tèrmica.

Així doncs, t'aconsellem que facis un esforç per a integrar-lo com a ingredient als teus plats, preferentment en cru. I, com ho pots fer? Et donem unes recomanacions:

• utilitza-lo ben picat amb varietat d'ingredients (oli, julivert, iogurt, pa torrat, fruits secs, fruita dessecada, espècies i herbes aromàtiques, per exemple), per a preparar salses crues delicioses que et serveixin per a fer més apetibles amanides verdes, de pasta, patata i arròs; també carn, peix i marisc.
• prepara ocasionalment el teu all-i-oli casolà, on l'all n'és un ingredient essencial.
• fes simplement un trinxat d'all i julivert, amb un rajolí d'oli, per a acompanyar carns i peix.
• i, encara que les seves propietats es vegin reduïdes per efecte de la cocció/temps, potencia l'ús de l'all com a ingredient en guisats, sofregits i sopes.

NO PODEN FALTAR LES VERDURES I HORTALISSES ALS ÀPATS PRINCIPALS DEL DIA

Segur que més d'un/a, al comentar els beneficis que ens aporten les fruites, ha pensat: les verdures també, no? Doncs, la resposta és "sí". I és que estan carregades de vitamines A i C (moltes d'elles), d'oligoelements i substàncies fitoquímiques essencials per a l'activitat del nostre sistema immunològic.

I quines aporten més provitamina A? Bàsicament les que tenen una tonalitat groguenca-ataronjada. Dins aquest grup la pastanaga n'és l'estrella (1266 micrograms per cada 100 grams comestibles) i, també la carbassa (473 mcg). I no s'han de menyspreuar altres verdures, però de coloració verda, que en contenen de forma significativa, com la col rissada (737 mcg), els espinacs (477 mcg), les endívies (208 mcg), el bròquil (87 mcg) i els pèsols frescos (22 mcg). Com a curiositat, si mengem 100 grams d'aquestes verdures, les pastanagues ens cobreixen prop del 90% de les nostres necessitats diàries d'aquesta vitamina, mentre que la col rissada no arriba a tres quartes parts d'aquestes, els espinacs a la meitat de la quantitat diària requerida aproximadament i, la carbassa, a una mica per sota.

I, ¿vitamina C? No només en contenen les fruites: moltes verdures/hortalisses inclús ens l'aporten en més quantitat. És el cas del pebrot (115 mil·ligrams), la coliflor (47 mg), la col de Brussel·les (87,4 mg) i els espinacs (33,8 mg). I les tomates (un fruit que el consumim com si es tractés d'una verdura) no es queden enrere, aportant-ne 25 mg per cada 100 g comestibles.

Ja saps que es recomana ingerir unes 2 a 2,5 racions de verdures/hortalisses a diari (recorda: "5 racions de fruita i verdures al dia"); amb la necessitat que una ració sigui crua i, l'altra cuita. I, per a lograr-ho, et donarem unes quantes idees:

• trossejades ben fines, pots aprofitar la base de tomata per a preparar apetibles salses que acompanyin plats de pasta, arròs, carn, ous i peix.
• gratinades és una bona opció, principalment si no agraden pel seu gust fort. Segur que amb aquesta opció ara la coliflor i els espinacs ara t'encanten.
• triturades i barrejades amb el seu propi brou, es poden obtenir gustoses cremes de verdures. És una bona solució pels petits de la casa: no sabran que aquella verdura que mai volen menjar forma part del plat que se'ls ha posat al davant.
• els liquats, ja comentats, és una bona opció per a consumir, en un obrir i tancar d'ulls, tot un còctel de vitamines. Prova amb una mica de pastanaga, tomata, pebrot, espinacs, api, cogombre..., i totes les verdures que consideris i t'agradin. Barreja'n una, o vàries, amb fruita.
• per a preparar entrepans, les verdures també hi poden participar: tomata en rodanxes, pebrot, fulles d'enciam i similars, cogombre, i rodanxes de ceba. Seran més deliciosos.
• per últim, no es pot deixar d'aconsellar menjar-les a mossegades, quan et vingui una mica de gana, a mig matí, per exemple.

  
I, avui, com les menjaràs?

A BON RITME!

Publicat a: ForquillaGironina. cat - Setembre'13

Per molts acaba de finalitzar el mes del descans i de l’oci per excel·lència, i cal que es torni de ple al ritme diari propi de la resta de l’any. Al llarg d’aquestes vacances, gairebé segur que, pel desordre horari dels àpats, pel què has menjat i on ho has fet, t’ha suposat més d’un mal de cap per a intentar mantenir uns hàbits intestinals més o menys regulars, oi? I t’ha tocat desistir sovint (quin remei!). Però, ara, com la resta, toca posar-los al dia, i que funcionin com un rellotge (com t’agrada que sigui amb tot!). Llavors, els aliments rics en fibra han de ser els teus aliats. Com? Descobreix-ho a continuació.

La fibra dietètica és un d’aquells components dels aliments (només present als d’origen vegetal: llegums, verdures i hortalisses, fruita, cereals en format integral, llavors oleaginoses i fruits secs) amb evidents beneficis fisiològics. No només un, sinó molts. Però, en concret, ens centrarem en el seu paper per a regular la velocitat del trànsit intestinal (peristaltisme) i el d’incrementar el volum fecal. A grosso modo, la societat científica aconsella que s’ingereixin uns 14 grams de fibra per cada 1000 Kcal de la dieta. O bé en números equivalents, i destriant per edats, es recomana que les dones adultes (19-50 anys) n’ingereixin un valor superior als 25 g/dia i, els homes adults, entre 30 i 38 grams diaris. Per a la població major de 51 anys, els requeriments haurien de ser lleugerament menors als citats. Mentre que pels infants d’1 a 3 anys, s’aconsella una ingesta mitja diària d’uns 19 grams de fibra, pels nens de 4-8 anys s’aconsella que sigui al voltant dels 25 grams diaris; i pels adolescents, de 9 a 18 anys, que es facin ingestes superiors corresponents a 26-38 grams/dia. 

Destacar que actualment la ingesta diària de fibra de la població en general és molt inferior a aquestes recomanacions, considerades com a òptimes per a un bon funcionament intestinal i per a la prevenció de certes malalties i trastorns fisiològics. Òbviament no es tracta d’anar amb les taules de composició d’aliments i la calculadora a sobre, per a saber quanta n’ingerim a cada àpat. Però sí cal ser coneixedor que aquests valors recomanats s’assolirien si es dugués a terme una pauta d’alimentació saludable, i la nostra dieta integrés mínimament:

• les dues racions de verdures i hortalisses,
• les tres racions aconsellades de fruita,
• cereals (arròs i cereals d’esmorzar) i els seus derivats (pa i pasta), preferentment en format integral, alternant-los degudament amb els refinats, dins les 1-2 racions recomanades per a cada àpat principal,
• la ració diària de fruits secs, a la qual es pot sumar també una altra de llavors oleaginoses i olives,
• el consum de llegums, 2 o més racions a la setmana.

Com ho veus? Creus que distes (i molt) d’aquestes freqüències de consum recomanades pels diferents grups d’aliments d’origen vegetal? Llavors, potser et convindria anar fent canvis graduals al respecte, per a anar incrementant el consum diari de fibra. I sí, s’aconsella fer-ho progressivament, amb la finalitat d’adaptar la resposta intestinal a l’increment d’ingesta de fibra.

A continuació et proposem un seguit d’idees culinàries que et poden ajudar a “camuflar” la presència d’aquests aliments rics en fibra als diferents plats, i alhora, ajudar-te a cobrir els requeriments mínims de fibra (que ara possiblement no cobreixes). Sovint és el que realment es necessita; sobretot si un/a fuig de consumir aquests grups d’aliments: uns just per no haver-los de menjar bullits o al vapor, o bé en amanida; i altres, perquè simplement no s’ha creat l’hàbit de consumir-los.

De què es tractaria? A l’hora de preparar:  

• Sopes, cremes i purés

Les sopes es poden servir presentant el brou amb pasta variada, arròs o daus de pa (dels quals podríem escollir les versions integrals), o bé submergir-hi trossets dels diferents ingredients utilitzats (molt sovint verdures/hortalisses i llegums, a més de carns, peix i marisc), a mena de potatges.

Les cremes i purés de verdures i de llegums són una bona elecció, en molts casos, per acabar consumint la ració recomanada d‘aquests dos grups d’aliments (principalment pels que els costi incorporar-los a la seva alimentació), i alhora incrementar la seva digestibilitat. 

• Amanides

A qui li agradin les amanides no té cap dubte que aquestes poden ser tant variades com un/a vulgui; incorporant-hi aliments de molts grups diferents, i tenint com a base les verdures/hortalisses. Has pensat en afegir-hi llavors oleaginoses (pipes, sèsam, llavors de carbassa, de lli), fruits secs, olives, fruites dessecades i fruita fresca (mango, alvocat, maduixes, poma, kiwi, taronja, etc.), blat de moro, o bé segó de civada? I tot això sense oblidar-nos de les convenients amanides de llegums, i d’arròs o de pasta, que si s’utilitzen les seves presentacions integrals, ens ajudarien a incrementar la ingesta de fibra.

Les amanides també es poden elaborar en format bevible. Dins aquest grup hi tenim els famosos “gaspatxos” que, més enllà del típic elaborat amb tomata, ceba i cogombre, també se’n poden preparar de verds (amb enciam i espinacs frescs), i de blancs (amb cogombre i iogurt, o el d’all i ametlles), entre molts altres. Són una bona solució pels mesos de més calor, quan l’apetència baixa, i es busquen plats refrescants i hidratants.

• Plats d’arròs, pasta, llegums i salses

Els plats calents d’arròs i pasta (alternant els formats refinats i els integrals al llarg de la setmana) i els de llegums són una bona base per a afegir-hi com a ingredients secundaris les verdures/hortalisses, sigui trossejades ben petites i afogades, sigui incorporades en una salsa de tomata tipus samfaina o similar.

Tot i això, indicar que també es podria acompanyar la pasta i l’arròs amb salses cremoses elaborades amb espinacs, o bé carbassa, o pebrot, o xampinyons, o amb all porro i ceba, o albergínia, com a alguns exemples. I de d’altres salses que incorporen els fruits secs com a ingredients, com són la salsa pesto o la romesco.

La pasta, a més, es tant versàtil en les seves presentacions comercials, que també ens permetria preparar canelons, lasanyes, i qualsevol altra pasta farcida tipus raviolis i tortel·linis, utilitzant íntegrament verdures/hortalisses variades, llegums, fruites dessecades (si es prefereix per donar un toc dolç) i fruits secs (com pinyons o nous), per a farcir-les. 

• Postres

La compota feta a casa, amb barreja de diferents fruites, és una bona base per a poder-hi afegir fruites dessecades, fruits secs, i cereals tipus segó (de blat o de civada) per a incrementar el tipus i quantitat de fibra de la dieta.

Al seu torn, quan ens preparem qualsevol derivat lacti, començant pel iogurt i continuant pel formatge fresc, el recuit, el mató, el flam, la natilla o la crema catalana, és una bona ocasió per a incorporar-hi fruites dessecades i fruits secs mòlts.

D’altra banda, tant la compota com els lactis podrien ser completats amb cereals d’esmorzar, per a formar part de l’esmorzar, de la col·lació de mig matí o del berenar. 

• Entrepans i similars

S’aconsella preferir preparar-los amb pa integral i/o multicereals, abans que amb pa blanc. També es podria incrementar l’aportació de fibra, preparant-t’hi un llit d’enciam i similars (rúcula, brots i espinacs frescs, escarola, canonges, etc.), acompanyant-t’ho amb unes rodanxes de tomata, o bé de cogombre i ceba. Altra opció, i alhora complementària, la tindríem untant el pa amb hummus (puré de cigrons), o bé dins el llit vegetal citat, afegir-hi uns brots de soja. D’aquesta manera podríem elaborar entrepans salats (faltaria un aliment proteic d’origen animal, o no), amb un bon contingut de fibra provinent dels cereals, verdures/hortalisses i les llegums.

Per contra, si ens apetís més un entrepà dolç, podríem fer ús també de pa integral i/o multicereals, farcint-lo amb una confitura casolana que contingui, a més, fruites dessecades.

• Batuts

Els batuts, a diferència dels sucs i liquats, mantenen el contingut íntegre de fibra pròpia dels seus ingredients. Per a preparar-los s’utilitzaria una batedora, en comptes d’exprimidora o liquadora, fins obtenir una beguda de consistència líquida, amb algun grumoll, constituïda només de fruita (i de verdures, si es desitja); a la qual se li podria afegir algun lacti (llet, iogurt o kéfir), i també fruits secs, com nous, avellanes, ametlles o anacards.  

A més de totes aquestes preparacions culinàries esmentades riques en fibra, n’existeixen moltes altres que pots anar treballant, i que pots consultar en aquest article . En aquest altre disposes d’informació més detallada de com preparar alguna de les idees proposades. 

 

Per últim, voldria recordar-te la importància d’acompanyar aquest increment gradual d’ingesta de fibra amb el d’una ingesta hídrica suficient. També que la realització regular d’exercici físic, de baixa o moderada intensitat, i conservar un moment horari, cada dia, per a garantir uns bons hàbits intestinals, són quelcom primordial.

Així doncs, ara toca tornar a posar a bon ritme els nostres intestins, treballant-t’ho des dels fogons!

I PER LA NEVERETA DE LA PLATJA?

Publicat a: Revista GironaGastronomica.cat, núm. 7 - Agost/Setembre'13 

Si ets dels que has escollit, per les vacances d’enguany, la platja, o bé simplement hi faràs escapades de cap de setmana, però per a passar-hi gairebé tot el dia, et cal ser una mica meticulós/a en la selecció i preparació de tots aquells aliments que t’hi emportis, pensant que cal proveir-te pel mig matí, el dinar i, potser, el berenar?

L’exposició a ple sol causa una major sudoració; i la conseqüent deshidratació cal que sigui ben compensada amb líquids i aliments. Però, també, cal procurar que les digestions no siguin pesades i lentes, i saber que es pot tenir una mica menys de gana per la calor. Així doncs, ves prenent nota.

Caldria que hi abundessin aquells aliments que, a més de nodrir, hidraten, pel seu alt contingut d’aigua. Estem parlant primordialment de verdures i fruites. Llavors, dins les diverses opcions, es poden contemplar amanides ben variades, que incorporin arròs, llegums, patata o pasta; però no peix, marisc i carns crus o poc cuits, i ou −per a evitar el risc de toxiinfecció alimentària−, i sempre amb el condiment afegit al moment de consum. També hi tindrien cabuda les amanides bevibles (tipus gaspatxo), les cremes fredes, les crudités, fruita en peça sencera o en macedònia, i com a ingredients de batuts i liquats.

 

Si es prefereix no utilitzar coberts, ni plats, es pot recórrer a l’entrepà, procurant que siguin ben complets en grups d’aliments presents. Prepara’n amb pa de motlle, de pita, o els típics amb xapata, barra o baguette. Untats amb hummus o formatge fresc o paté, fes-hi un llit d’enciam o similars: rúcula, brots i espinacs frescs, canonges, escarola. Es poden afegir unes rodanxes de tomata, pebrot, ceba i cogombre i, a continuació, unes llesques de pernil, d’indiot cuit, formatge o peix en conserva (tonyina, sardines, anxoves).

 

Recorda que és indispensable, en tot moment, conservar-ho a temperatures de refrigeració, mantenint la nevereta a l’ombra. I, per això, s’aconsella també que les preparacions culinàries siguin elaborades la nit abans, perquè al frigorífic de casa es vagin refredant. Dins la nevereta, cal fer ús de tuppers adequats per a cadascuna. Els entrepans es poden embolicar amb paper d’alumini i guardar-los dins bosses de plàstic (la sorra es posa a tot arreu). No oblidis emportar-te una ampolla gran d’aigua, per a beure’n a cada instant: una lleu deshidratació pot causar marejos, desmais i baixades de tensió arterial.

 

Pensa que tota planificació i precaució és bona per a gaudir òptimament d’un dia d’oci i descans!

 

VERDES O TUTTECOLORE! GAUDEIX-NE AMB SALUT

Publicat a: Revista Girona Gastronòmica, núm. 6 · Juny/Juliol 2013

En la dieta de no pocs, les verdures/hortalisses són “aquelles” grans oblidades. Si és el teu cas... t’has preguntat a què es deu aquesta aversió alimentària?

Alguns estudis apunten cap a l’existència d’un component genètic, que contribueix a posseir una major susceptibilitat al gust amarg, característic de certes verdures/hortalisses sovint les més rebutjades (espinacs, escarxofa, endívia, família de les cols). Però, també es podria atribuir a algun record que lliga aliment/s amb certa emoció negativa; o bé, al fet que els pares, si no en solien consumir, tampoc et donaren l’oportunitat de poder-les introduir (o unes poques només) a la teva alimentació. I, si no és cap d’aquests motius, si de petit/a s’evitava conscientment el seu consum, possiblement els pares no tingueren suficient paciència per a lluitar contra aquesta conducta (fins ser eliminada, la verdura/hortalissa en qüestió, de qualsevol recepta culinària preparada).

I, amb aquesta exclusió fins a dia d’avui, t’has preguntat què t’estàs perdent, principalment si són bastant escasses les verdures/hortalisses que estàs consumint i/o amb freqüència inferior a la diària? Potser canviaries d’opinió?, si se t’expliqués que poden arribar a ser unes grans aliades si...

...tens excés de pes. Incorporades com a ingredients de qualsevol plat calent o fred, per la seva baixa aportació calòrica poden ajudar-te a reduir significativament la teva ingesta calòrica, i alhora saciar-te.

...els teus nivells de colesterol total en sang són elevats. El seu contingut en fibra limita l’absorció intestinal del colesterol ingerit i afavoreix la seva eliminació amb les femtes.

...pateixes de restrenyiment. Amb l’efecte laxant propi de la fibra insoluble, com la present a verdures/hortalisses de fulla verda, es podria normalitzar el teu trànsit intestinal.

...ets diabètic/a. La seva fibra soluble et pot ajuda a millorar el control de la glucèmia.

Ara que ja coneixes alguns dels molts beneficis que t’aportaria el consum de verdures i hortalisses, intenta introduir-les gradualment a la teva dieta!

Afegeix-les en salses amb base de tomata. Prepara-les formant part de cremes i purés. Gratina-les al forn. Incorpora-les en mousses salats i aspics. Introdueix-les als teus plats d’arròs, pasta, patata i llegums. Prepara’t amanides per a beure com el típic gaspatxo, o sopes fredes com la vichyssoise.